El servent de Déu Jaume Sanromà Solé, fill dels esposos Pau i Maria, era natural de Vilaverd (Conca de Barberà). Va néixer el dia 4 de novembre de 1879 i va ser batejat l´endemà del seu naixement, i confirmat per l´arquebisbe Benet Vilamitjana el 5 de juny de 1882. Va rebre l´ordenació de prevere el 19 de setembre de 1908.
Va exercir el ministeri a les parròquies de Duesaigües, de l´Aleixar, de Vilaplana, de Vinyols i els Arcs i de Torroja del Priorat. Quan va esclatar la revolta del 36 era rector de Solivella. Sacerdot molt zelós especialment en la predicació i funcions litúrgiques, abans havia fomentat el fervor de la Confraria de l´Apostolat de l´Oració, les Filles de Maria, l´Acció Catòlica i el Fejocisme. A més estimava molt els infants.
La seva caritat va culminar a Duesaigües amb un malalt greu, per al qual, a més de les seves almoines, amb el permís de l´esposa del malalt, va obrir una subscripció al poble per tal d´ajudar-lo. A Torroja va aconseguir posar pau al poble.
Essent rector de Solivella, en esclatar la revolta de l´any 36 va ser detingut quan pujava per la rasa en direcció a Belltall. Li van donar fortes culatades de pistola i en topar amb quelcom fort al pit li van preguntar quina arma portava, i Mn. Jaume, traient-se el santcrist, va contestar: «El santcrist!» Això va fer que vomitessin tota mena de blasfèmies i insults grollers contra ell. El Servent de Déu ho va sofrir tot amb una gran resignació. Després li van ordenar que caminés endavant, i a uns 150 metres del lloc dels testimonis que això van declarar li van disparar uns set o vuit trets a la nuca.
El van matar pel sol fet de ser sacerdot i rector de Solivella, on durant dos anys havia exercit amb gran zel el ministeri sagrat
